El convertidor d'energia en la generació d'energia solar fotovoltaica és la cèl·lula solar (també coneguda com a cèl·lula fotovoltaica). El principi darrere de la generació d'energia de cèl·lules solars és l'efecte fotovoltaic. Quan la llum solar incideix en una cèl·lula solar, la cèl·lula absorbeix energia lluminosa i genera parells d'electrons i forats fotogenerats. Impulsat pel camp elèctric integrat de la cèl·lula, els electrons i els forats generats per la foto es separen, donant lloc a una acumulació de càrregues oposades als terminals de la cèl·lula, creant així un "voltatge generat per la foto"; aquest fenomen es coneix com "efecte fotovoltaic". Si els elèctrodes estan connectats als dos costats del camp elèctric integrat i s'adjunta una càrrega, un "corrent generat fotogràfic" flueix a través de la càrrega, donant lloc a una sortida de potència. D'aquesta manera, l'energia solar es converteix directament en energia elèctrica utilitzable.
Pel que fa a l'efecte de la intensitat de la llum sobre el panell solar a una temperatura constant: una intensitat de llum més alta dóna lloc a una tensió de circuit obert més alta, corrent de curtcircuit i potència de sortida màxima per al panell solar; a més, és evident que la variació de la tensió de circuit obert amb irradiància és menys pronunciada que la variació del corrent de curtcircuit.
Pel que fa a l'efecte de la temperatura sobre el panell solar amb una intensitat lumínica constant: a mesura que augmenta la temperatura de la cèl·lula solar, la seva tensió de sortida en circuit obert disminueix significativament i el corrent de curtcircuit augmenta lleugerament, amb una tendència global a una reducció de la potència màxima de sortida.

